La tarda del dijous 25 de febrer, un grup de pares, mares i educadores de la llar ens hem trobat per xerrar una estona d'educació a casa i a l'escola.
Hem parlat D'EDUCAR EN L'ESPERA i ha estat molt enriquidor compartir les experiències personals de cadascú de nosaltres. Us deixem algunes de les eines que vam comentar durant la reunió per ajudar-nos a ensenyar a "aprendre a esperar".
- Crear hàbits. Els nens no entenen la noció del temps però sí un ordre d'esdeveniments; si ells saben que després del bany els llegirem un conte, no s'impacientaran abans de temps, perquè sabran quan arribarà aquest moment.
- Motivar positivament els bons comportaments i intentar parlar amb ells (constructivament) dels dolents.
- Reconèixer els seus esforços (aguantar la sed en un viatge, acabar els deures, deixar la roba preparada per la nit...)
- Donar exemple: els nens aprenen imitant, així que hem de fer gala davant ells de la nostra paciència. Si ens treuen de polleguera i posem el crit al cel perquè el nostre fill triga una mica més del compte, no li estem donant un model de serenitat, i a més li estem transmetent la nostra pròpia ansietat. Si no podem controlar la paciència, hem de demanar-li disculpes.
- Ser comprensius amb les seves limitacions: hi ha situacions en les que és excessiu pretendre que tinguin paciència i esperin (si el nen està irritable, tenen gana, son, cansament...). En aquests casos està justificat atendre'ls sense demores.
- Convé organitzar la vida diària per tal d'evitar esperes llargues: no convé anunciar-li els esdeveniments amb massa antelació. ÉS millor prometre un "demà anirem al circ", que "la propera setmana anirem al circ".
- Introduir petites esperes: a partir del segon any ja podem començar a ensenyar al nen a esperar uns segons o minuts fins obtenir el que vol.
- Ensenyar bones maneres: fer veure, predicant amb l'exemple, que ha de demanar les coses educadament i que no hem de cedir a les seves enrabiades.
- Complir les nostres promeses: si li hem dit després de sopar t'explicaré un conte, ho hem de complir; només així aprendrà que esperar val la pena.
- Explicar per què s'ha d'esperar: les coses queden molt millor si tenim paciència per preparar-les. Fer galetes i plantar flors els ajuda a esperar per obtenir la recompensa.
- Preparar "passatemps" per esperes inevitables: a la sala d'espera, als viatges, a les cues, podem inventar petits jocs com el "veo,veo", contar quants cotxes vermells veiem passar, explicar algun conte... També pot ser útil portar a sobre alguna joguina, autoadhesius, plastilina, llapis i llibres per pintar... es farà més amena l'espera! Pels més tecnològics fins i tot hi ha una aplicació per mòbil: "Children countdown"
- Explicar per què han de ser pacients i guardar el torn en situacions socials com ara els gronxadors.
- Ensenyar-li a no interrompre una conversa: podem agafar-li per l'espatlla i dir-li: "espera un momentet i t'atendré de seguida". Malgrat que insisteixi, és millor ignorar-li durant un moment. Després hem de complir sempre la nostra promesa i elogiar-lo per haver esperat.
- Utilitzar temporitzadors per ajudar-los a visualitzar la espera. Respon específicament a preguntes relacionades amb el temps com "estaré per tu després de rentar els plats". Evitar donar respostes imprecises com "en una estoneta" ja que els pot confondre.
